No totes les parts d’una aventura entren en el quadern de bitàcola. Abans de llevar ancores, o de partir, cal preparar-ho tot, pensar bé les coses, conéixer a la nova tripulació, greixar la cadena de comandament i començar a visualitzar el viatge.
Cada mariner té una tasca. Alguns netegen, uns altres van al mercat, uns altres ordenen i estiben. I jo imprimisc fulles de dades i guies d’ocells, cetacis, espècies marines. És la meua manera de visualitzar el viatge mentre respire profundament pensant que és una sort que la meua passió i el meu treball siguen els mateixos.
Avans d’ahir vaig recollir als voluntaris. M’agrada eixa primera presa de contacte, en la qual coneixes les seues raons per a ser ací, els seus “per què”, mentre tu t’escapes del teu.
Avans d’ahir vaig recollir als voluntaris. M’agrada eixa primera presa de contacte, en la qual coneixes les seues raons per a ser ací, els seus “per què”, mentre tu t’escapes del teu.
Acabe d’omplir la cuina amb productes locals. A un costat un rebost ple de tomaques, albergínies, carxofes i pimentons. En l’altre, alguns papers per emplenar. D’ací a uns dies serà a l’inrevés. S’acumularan dades i ens faltaran cebes. Però entremig, a més del menjar, compartirem experiències, aprendrem a conviure i, sense saber com, serem com la mar que naveguem. Bancs que, fins i tot calcigats mil vegades, sempre han coses noves d’oferir.
No tothom s’adapta al ritme de la mateixa manera. I, evidentment, durant els primers dies soc jo qui supervisa la seua integració, que la pròpia experiència es transformarà en confiança, fins a arribar a un punt en el qual el treball es distribueix sense necessitat d’horaris i tots compartim tot.
Escrit per Jon López