És un mar xicotet, excessiu en sal i extremadament aïllat. Va començar a formar-se fa uns 100 milions d’anys, al mateix temps que creixien els Alps, i l’única porta important que va quedar oberta és la seua boca en l’Oceà Atlàntic, l’Estret de Gibraltar. Les seues aigües familiars, temperades i festives, a penes es renoven.
Afavorit per un patrimoni cultural que conta la història de totes, o quasi totes, les grans civilitzacions, la Mar Mediterrània atrau més de 200 milions de turistes anualment.
Però el seu èxit és també la seua condemna. El turisme massiu i no regulat està entre les principals raons de l’estrés que posa malalt el mar que ens banya.
Fins a un terç del trànsit marítim mundial travessa les seues aigües. Segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, uns 2.000 vaixells de més de 100 tones mètriques cadascun es troben en algun moment en aigües del Mediterrani.
Pateix altres mals que es reciten en cadena: la sobrepesca, l’aqüicultura sense límits o l’impacte de les plataformes d’extracció de petroli. Prop de 200 plantes químiques, petroquímiques i energètiques treballen sense descans de costa a costa.
Tota aquesta pressió humana no ve sense conseqüències. Els grups ambientalistes informen de la mort massiva de tortugues i foques monjo. Auguren el final de la tonyina de l’Atlàntic, que fresa només al Mediterrani, i de les prades submarines de Posidònia, una fanerògama marina que fonamenta gran part de la diversitat biològica de la mar.
Amb només l’1% de l’aigua oceànica del planeta, la mar Mediterrània alberga el 8% de la biodiversitat mundial, actualment amenaçada.
CEl canvi climàtic en una mar xicoteta
La condició singular de la Mar Medi Terraneum, «mar en el mitjà de les terres», xicoteta i aïllada, fa que els efectes del canvi climàtic li danyen especialment.
Un estudi liderat per investigadors de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) mostrava recentment que el ritme al qual augmenten la temperatura i la salinitat de les aigües del Mediterrani Occidental s’ha accelerat des de mitjan anys noranta, i apunta al fet que la temperatura de la superfície puja fins a dos graus per segle.
És pràcticament segur que el calfament de la superfície de la mar continuarà durant el segle XXI entre 1 i 4 °C, depenent de l’escenari (emissions de gasos d’efecte d’hivernacle baixes o altes), i és probable que les aigües profundes es calfen més al Mediterrani que en altres oceans del món.
L’informe Riscos associats al canvi climàtic i els canvis mediambientals a la regió mediterrània, elaborat per un grup de més de 80 científics, detalla sense pietat els danys que afecten la Mar Mediterrània derivats del canvi climàtic.
Per a començar, la pujada del nivell de la mar. Per a 2100 l’informe apunta que superarà el metre, la qual cosa suposa situar-se en l’escenari més pessimista que plantejava per al conjunt del planeta el recent informe de l’IPCC (Intergovernmental Panell on Climate Change).
Els més afectats, un terç de la població, la més vulnerable, que viu molt prop de la mar. Són pobres i tenen poques opcions per a protegir-se o allunyar-se.
Només en el nord d’Àfrica la llar d’almenys 37 milions de persones estarà en perill.
La salinització dels sòls afectarà l’agricultura en els deltes i estuaris dels rius com el Nil, però també l’Ebre, el Roine i el Po. Augmentaran les onades de calor i les sequeres, que colpejaran amb duresa Espanya.
Els habitants de les conques fluvials a Orient Mitjà i Orient Pròxim estaran exposats a una dura escassetat d’aigua. L’estudi calcula que en 2040 al voltant de 250 milions de persones de la zona patiran pobresa hídrica —disposaran de menys de 1.000 metres cúbics per cap a l’any—. Aquesta situació, adverteixen els científics, pot fer que augmenten els conflictes i les migracions massives.
La majoria dels impactes del canvi climàtic es veuen exacerbats per altres reptes mediambientals com l’augment de la urbanització i el turisme, la intensificació de l’agricultura, la sobrepesca, la degradació del sòl, la desertificació i la contaminació (de l’aire, la terra, els rius i els oceans).
L’acidificació de l’aigua i la pèrdua de biodiversitat
L’acidificació dels oceans a causa de l’augment dels nivells de diòxid de carboni atmosfèric se suma a la combinació de factors i ho espenta tot cap a un futur de desconsol.
Segons dades de MedSeA, que estudia l’acidificació de la mar Mediterrània en un clima canviant, en els últims 25 milions d’anys, la superfície del Mediterrani va tindre un pH mitjà de 8.2, ara ha caigut a 8.1.
L’acidificació provoca la corrosió del carbonat de calci que utilitzen els corals i els organismes que fan closca. Els corals moren, però les espècies invasores sobreviuen.
La Mar Mediterrània està envaïda per moltes espècies no autòctones que arriben sobretot del Mar Roig, però també a través de l’Estret de Gibraltar, el transport marítim i l’aqüicultura.
Les conseqüències previstes són l’augment de brots de meduses, brots de mucílags i algues, reducció de les poblacions de peixos comercials i pèrdua general de biodiversitat a causa de l’alteració de la fisiologia i l’ecologia de la majoria dels organismes marins.
La sobrepesca imparable
WWF estima que la pesca il·legal, no reglamentada i no declarada (INDNR) és un lloc comú, particularment en aigües líbies i italianes. Per exemple, segons WWF, anualment s’extrau de les aigües mediterrànies més del doble de la quantitat permesa de tonyina roja.
La producció d’aliments marins està amenaçada per les pràctiques pesqueres insostenibles, la invasió d’espècies no autòctones, el calfament de les aigües, l’acidificació i la contaminació, que en conjunt poden provocar l’extinció local de més del 20% dels peixos i invertebrats marins explotats d’ací a 2050.
Poques àrees protegides
Un altre problema és l’escassetat d’àrees marines protegides. Només el 4% del Mediterrani està protegit oficialment, principalment en aigües de països de la UE.
WWF està pressionant a la UE perquè amplie la protecció al 10% de les seues aigües mediterrànies, per a aconseguir els nous objectius establits en el Conveni sobre la Diversitat Biològica de 2010.
WWF també està tractant d’ajudar països que no pertanyen a la UE, com Croàcia, Líban, Líbia i Montenegro, a crear àrees marines protegides
La contaminació micro i macro
L’estret recinte del Mediterrani significa que el que es tira a la mar tendeix a quedar-se allí. Des de la Revolució Industrial, la mar ha actuat com una conca de concentració de metalls pesats i altres contaminants, com els bifenils policlorats.
Així, el Mediterrani és la mar més contaminada per plàstics del món. Segons la Fundació Aquae concentra entre el 20% i el 54% de les partícules de microplàstics del planeta i es calcula que el 95% dels residus que suren en aquesta mar són plàstics.
En 1976, diversos països mediterranis van adoptar el Conveni de Barcelona per a la protecció de la mar Mediterrània contra la contaminació. Va ser un més dels molts programes que no han aconseguit una política mediambiental jurídicament vinculant per a tot el Mediterrani, encara que sí que li devem que hui siga possible banyar-se a les platges de la ciutat de Barcelona, alguna cosa que fins llavors era impensable.
Estem cuidant de la mar?
Aconseguir polítiques mediambientals legalment vinculants per a tot el Mediterrani continua sent difícil. Els 23 països de la regió tenen una marcada bretxa entre rics i pobres, alguns conflictes armats sempiterns i, entre aquests, diferents orientacions polítiques: els països de la Unió Europea (inclosos França, Grècia, Itàlia i Espanya), els països que intenten unir-se a la UE (com Albània, Croàcia, Montenegro i Turquia), els països recentment en crisi política (com Algèria, Egipte, Líbia i Tunísia), així com països considerats enemics polítics per uns altres a la regió mediterrània (com Xipre i Israel).
El Mediterrani va ser bressol de civilitzacions sense les quals no podríem explicar d’on venim: les civilitzacions egípcies, hel·lènica, romana i otomana. Potser, apel·lant a les nostres arrels, puga construir-se una nova civilització de pobles units perquè la Mar Mediterrània continue saludable i productiva per a les generacions esdevenidores.