Una investigació de la UA publicada en Nature Food calcula el cost ambiental de tirar hortalisses

Anualment, aquesta pràctica suposa un desaprofitament de 300.000 m³ d’aigua, més de 136 tones de fertilitzants i una emissió de 7.500 tones de CO2
Imágenes del producto desechado en algunas zonas de Almería. Cedidas por Jaime Martínez y Alberto Guerrero

Investigadors de l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi Ramón Margalef (IMEM) de la Universitat d’Alacant han publicat un article en la prestigiosa revista científica Nature Food sobre el cost ambiental de tirar hortalisses. A pesar que aquesta pràctica és habitual i legal, desfer-se de productes com tomaques, carabassetes o cogombres implica unes importants pèrdues d’aigua, fertilitzants i energia. Com explica l’autor principal de l’article «Discarded food and resource depletion» i investigador de la Universitat d’Alacant Jaime Martínez Valderrama, «l’any 2019, només a la província d’Almeria, es van malbaratar 300.000 m³ d’aigua, més de 136 tones de fertilitzants, i es podria haver evitat l’emissió de 7.500 tones equivalents de CO2 pel fet de cultivar prop de 13.000 tones de productes hortofructícoles que no van arribar a posar-se a la venda».

L’article se centra en una les zones més àrides d’Europa, Almeria. En aquesta província, en els últims 40 anys, s’ha produït un desenvolupament agrícola sense precedents que la situa al capdavant de les economies nacionals. «Aquest creixement econòmic té un cost ambiental molt alt en un lloc en el qual ha baixat el nivell dels aqüífers i s’han salinitzat a conseqüència de la intrusió marina», adverteix l’investigador de la UA.

El grup d’investigació de la Universitat d’Alacant posa de manifest en l’estudi la quantitat de recursos que es fan malbé per a produir menjar que ni tan sols entra en el circuit comercial. Segons assenyalen en l’article, més d’un terç dels aliments produïts a escala mundial no es consumeixen i, d’aquesta part, aproximadament el 14 % corresponen a la destrucció parcial de les collites. «En la majoria dels països amb alts ingressos, el desaprofitament d’aliments es duu a terme com una acció per a controlar els preus que, a causa d’un excés de productes en el mercat, pot caure per davall dels costos de producció», afegeix Martínez Valderrama. «És important aclarir que no totes aquestes hortalisses van directament a la brossa i una part rellevant es dirigeix a bancs d’aliments o s’utilitza per a alimentar bestiar», destaca.

«En el cas d’Almeria, rebutjar aliments produïts amb tant d’esforç en un territori amb recursos d’aigua molt limitats pot portar conseqüències per al sector. No ha de passar-se per alt que l’aigua, recurs fonamental, està sent esgotat a un ritme alarmant en un zona molt seca, on els efectes del canvi climàtic s’espera que siguen importants», adverteix l’autor principal de l’estudi.

 


És important aclarir que no totes aquestes hortalisses van directament a la brossa i una part rellevant es dirigeix a bancs d’aliments o s’utilitza per a alimentar bestiar.


 

Metodologia

La metodologia utilitzada pels investigadors de la UA per a dur a terme aquest treball ha consistit en uns càlculs que utilitzen coeficients tècnics i les quantitats de producte retirat segons les dades arreplegades pel Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA). Segons explica Jaime Martínez Valderrama, «coneixent la quantitat anual que s’ha retirat d’un cultiu és fàcil calcular quanta aigua s’ha malbaratat a través dels metres cúbics necessaris per a produir-ne una tona. De la mateixa manera, hem procedit per a calcular la quantitat de fertilitzants i les emissions equivalents de CO2 que es podrien haver evitat». L’equip d’experts ha fet aquests càlculs per a les hortalisses principals produïdes a la província d’Almeria: tomaca, cogombre, carabasseta, albergínia i pimentó.

Entre les solucions que planteja l’equip d’experts de l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi “Ramón Margalef” de la UA en l’article per a garantir la sostenibilitat de l’activitat agrícola enfront de l’esgotament de recursos hídrics, són la regulació del mercat, la contenció de la superfície de regadiu i el preu dels productes. «Si es compleixen les lleis que regulen l’ús de l’aigua i els agricultors cobren un preu més just pels seus productes, probablement no caldria desfer-se de la mercaderia d’aquesta manera tan poc ambiental i èticament insostenible», sosté Martínez Valderrama.

 

Projecte BIODESERT

Aquesta investigació forma part del projecte BIODESERT finançat pel Consell Europeu d’Investigació i liderat per l’investigador distingit de la Universitat d’Alacant Fernando T. Maestre. BIODESERT avalua com les accions humanes derivades del pasturatge o l’agricultura, i el canvi climàtic afecten zones àrides de tot el món.

En referència a l’estudi publicat en Nature Food sobre el desaprofitament de menjar i l’esgotament de recursos, Maestre assenyala que «és un tema realment important tant des del punt de vista ambiental, pel consum d’aigua i l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, com des del punt de vista ètic, econòmic i social en un món on hi ha més de 800 milions de persones que passen fam».

 

Referència:

«Discarded food and resource depletion», Martínez-Valderrama, J., Guirado, E., Maestre, F.T. Nature Food, 2020. DOI: 10.1038/s43016-020-00186-5

 

 


Fuente: https://divulga.ua.es/va
Comparte
Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on email

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *