La càrrega bacteriana dels xiclets aguanta inclús setmanes després d’estar en terra

Personal investigador de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt de la Universitat de València i del CSIC, ha analitzat els bacteris de xiclets usats de cinc països diferents. La recerca, acabada de publicar en la revista 'Scientific Reports', demostra que la càrrega bacteriana dels xiclets canvia en qüestió de setmanes i que els bacteris orals aguanten sorprenentment molt de temps quan el xiclet està en terra. Aquesta recerca es pot aplicar en medicina forense o control de malalties contagioses.
(D’esquerra a dreta). Leila Satari, Alba Guillén, Àngela Vidal-Verdú i Manuel Porcar.

L’estudi se centra en la distribució de bacteris segons la profunditat a la qual es troben (capes superficials, intermèdies i inferiors del residu), la capacitat de biodegradació dels ingredients dels xiclets i les successions microbianes després de passar tres mesos d’exposició a l’aire lliure. S’ha analitzat la diversitat bacteriana de les mostres a través de Seqüenciació Massiva d’ADN (NGS en les seues sigles en anglès).

 


Manuel Porcar: “els xiclets podrien ser vectors de malalties bacterianes molt de temps després de ser llançats a terra”


 

Els xiclets són residus que romanen durant molt de temps en superfícies d’interiors, a l’aire lliure, apegats en edificis o inclús en obres d’art. Per a aquest estudi l’equip va recollir un total de deu mostres, dues a Espanya, França i Singapur, i una a Grècia i Turquia. Totes s’arreplegaren del terra amb una rasqueta esterilitzada i van ser transportades al laboratori, on es conservaren a una temperatura de -80 ºC fins a la seua anàlisi.

Segons l’investigador Manuel Porcar, “els xiclets podrien ser vectors de malalties bacterianes molt de temps després de ser llançats a terra. Hem trobat bacteris que poden servir per a netejar els xiclets, perquè se’ls mengen!”. L’expert afig que “els xiclets tenen una càrrega bacteriana que evoluciona d’un microbioma oral a un d’ambiental en qüestió de setmanes. Els bacteris orals aguanten sorprenentment molt de temps una vegada el xiclet està en terra. A més, molts dels bacteris que hem aïllat dels xiclets més vells tenen potencial per a bioremediar el xiclet, és a dir, degradar-lo”.

L’equip d’investigació de l’I2SysBio apunta que aquests residus de llarga durada s’han utilitzat per a l’anàlisi genètica humana en criminologia i arqueologia, i a més remarca que les seues troballes tenen implicacions per a una àmplia gamma de disciplines, inclosa la medicina forense, el control de malalties contagioses o la ja comentada bioremediació de residus de xiclet.

L’article firmat per Leila Satari, Alba Guillén, Àngela Vidal-Verdú i Manuel Porcar descriu una caracterització completa sobre el contingut bacterià del xiclet mitjançant tècniques dependents del cultiu i independents, a diferència d’altres investigacions que se centren en la millora a l’hora de netejar els xiclets llançats a terra, a fer-los menys adhesius, solubles amb aigua o degradables. A més, l’equip remarca que aquest material adhesiu “pot contenir una fracció important de la microbiota oral, toxines i alguns patògens com Streptococcus spp. i Actinomyces spp., que romanen atrapats en el residu apegalós i on la seua supervivència al llarg del temps ha rebut molt poca atenció”.

 


 

Article: Satari, L., Guillén, A., Vidal-Verdú, À. et al. «The wasted chewing gum bacteriome». Sci Rep 10, 16846 (2020). https://doi.org/10.1038/s41598-020-73913-4

Comparte
Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on email

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *