Investigadors descobreixen dues noves espècies ibèriques de plantes carnívores

Els treballs morfològics i filogenètics desenvolupats pel Grup de Investigació Botànica i Conservació Vegetal demostren que Pinguicula saetabensis és una espècie inèdita. El treball ha sigut publicat en Phytotaxa, revista científica internacional especialitzada en estudis sobre taxonomia i sistemàtica en l’àrea de Botànica.

Investigadors del Grup d’Investigació de Botànica i Conservació Vegetal de la Universitat d’Alacant han identificat dues espècies inèdites de plantes carnívores que habiten en les altes muntanyes calcàries del centre i sud de la península Ibèrica. Una d’aquestes, la Pinguicula tejedensis, és endèmica de les serres de Tejeda i Almijara, a la província de Granada; l’altra, la Pinguicula casperiana, es troba en la regió muntanyenca de Conca, a cavall entre les províncies de Conca i Guadalajara, i ha sigut batejada en honor del taxonomista alemany Siegfried J. Casper, especialista mundial en aquest gènere de plantes carnívores.

Els investigadors de la UA fa anys que fan estudis sobre la taxonomia i la conservació d’espècies ibèriques i nord-africanes d’un gènere de petites plantes carnívores anomenat Pinguicula. Igual que moltes espècies d’aquest gènere, les dues noves espècies de pingüícula creixen típicament en balmes i paretons de penyes calcàries, en surgències d’aigua on es formen «toves» (depòsits esponjosos de carbonat càlcic), en muntanyes d’una certa elevació. «Són ambients escassos, molt localitzats i exclusius que actuen com a vertaderes illes on els processos de diferenciació i especiació són molt actius», expliquen els investigadors de la UA.

Els treballs s’enquadren en un projecte d’investigació finançat per la Generalitat Valenciana liderat pel catedràtic de Botànica de la Universitat d’Alacant Manuel B. Crespo, en el qual participen els professors de la UA Mario Martínez-Azorín i M. Ángeles Alonso, juntament amb de Llorenç Sáez de la Universitat Autònoma de Barcelona .

 

Diferents llinatges

Com indiquen els investigadors de la UA, «les dues plantes es coneixen des d’antic en les serres on habiten, encara que havien sigut confoses amb altres espècies de morfologia similar, pròpies de les serres Subbètiques i del Maestrat de l’est i sud-est peninsulars». No obstant això, els treballs filogenètics que es desenvolupen a la UA han demostrat que les plantes andaluses i castellanomanxegues pertanyen a llinatges diferents. «Els resultats dels estudis genètics indicaven que aquestes dues plantes poc o res tenien a veure amb les espècies a les quals s’havien atribuït, fet que ens va animar a reavaluar els caràcters morfològics que, fins ara, s’havien utilitzat per a separar les espècies en aquest gènere», expliquen.

En concret, les noves espècies mostren «particularitats exclusives en la micromorfologia de les llavors i en alguns aspectes de les peces florals, fins ara, infravalorades. Aquest fet, unit a les diferències genètiques justifica el tractament diferenciat que tenen», destaquen des de la UA. El treball acaba de publicar-se en Phytotaxa, revista científica internacional, especialitzada en estudis sobre taxonomia i sistemàtica en l’àrea de Botànica.

Aquestes troballes tenen un gran interès científic ja que la integració d’estudis clàssics de la taxonomia vegetal amb tècniques modernes de seqüenciació d’ADN ofereix noves perspectives en l’estudi i anàlisi de la biodiversitat de les plantes carnívores a Europa occidental.

 


Les espècies ara descrites ocupen hàbitats d’una fragilitat i raresa extraordinària que depenen directament de la presència d’aigua permanents en penyes ombrosos.


 

Joies naturals

A conseqüència dels estudis dels investigadors de la UA en els últims tres anys, la diversitat de pingüícules a la península Ibèrica ha passat de 9 a 13 espècies, totes aquestes endemismes d’àrea molt reduïda i, en la majoria, seriosament amenaçades. En aquest sentit, «cal revisar el grau d’amenaça de les poblacions de Conca i de Granada de les dues noves espècies que podrien passar a considerar-se en perill», adverteixen els experts.

«No hem d’oblidar que, com ocorre amb la majoria d’espècies de pingüícula, les espècies ara descrites ocupen hàbitats d’una fragilitat i raresa extraordinària que depenen directament de la presència de surgències d’aigua permanents en penyes ombrosos», indiquen. Per aquesta raó, el canvi climàtic i l’activitat humana poden posar en un perill seriós la supervivència d’aquestes. «Reduccions inesperades en les precipitacions o modificacions artificials que afecten el cabal dels brolladors i aqüífers poden fer desaparèixer per sempre aquestes espècies, vertaderes joies naturals per a les quals han de prendre’s les mesures de conservació que en garantisquen la conservació a llarg termini », assenyalen els experts en Botànica.

 

Referència: «Two new calcicolous species of Pinguicula sect. Pinguicula (Lentibulariaceae) growing on rocky habitats of the Iberian Peninsula», Phytotaxa 456: 269–284. 2020 https://doi.org/10.11646/phytotaxa.456.3.4

 

 

Notícia relacionada:

Investigadors de la Universitat d’Alacant descobreixen una nova planta carnívora en la Comunitat Valenciana

 


Fuente: htpp:.divulga.ua.es/va
Comparte
Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on email

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *